Catalans per elecció i per erecció
Els Altres Andalusos presenten un llibre que reivindica apassionadament la seva catalanitat
Els autors del llibre: Cabrera, Riera, Portal, Fernández i Morón. exepte l’absent Bienve Moya. Foto: A. PUIG.
Em permetran que comenci per una confidència. Jo conec Bienve Moya de fa molts anys. Bienve Moya és un gestor cultural de primer ordre i de quan aquesta expressió, gestor cultural, encara no s’havia inventat. És també una peça fonamental de la cultura oficial i no oficial de Vilanova i la Geltrú, el seu poble; és un gran estudiós de les festes de Catalunya i és un catalanista de pedra picada, racional i gens folklòric. Quan jo també era gestor cultural sense saber-ho, havíem fet més d’una guerra junts i havíem dormit sota el sostre del mateix hotel a Tàrrega, Torelló, Figueres i Reus, que són algunes de les moltes ciutats catalanes que vam trepitjar, amb altres gestors culturals, mirant de posar una mica d’ordre, concert i racionalitat a la programació teatral del país. Doncs bé, el que jo mai vaig saber ni vaig sospitar és que Bienve Moya fos, per part de pare, d’origen andalús. Em diran que això no té cap importància. No sé si en té o no en té, però el cas és que ara, al cap de molts anys, m’he retrobat Bienve Moya com un dels fundadors d’Els Altres Andalusos, una associació de persones que, com ell, tenen alguna mena de lligam personal o familiar amb Andalusia i que si ara han decidit unir-se és perquè estan molt enfadats.
De què estan enfadats aquests altres andalusos? Doncs precisament del fet que se’ls tingui per andalusos i no per catalans. Jo tenia Bienve Moya per català i només per català -vull dir que per a mi no caldria l’associació-, però el que passa és que hi ha moltes institucions polítiques que, quan els convé, els comptabilitzen i conceptuen com a andalusos i engeguen llavors les seves maquinàries paternalistes, que acostumen a ser maquinàries de recaptar vots i res més que vots. Quan parlem d’institucions polítiques no ens referim només a les catalanes sinó també al mateix govern d’Andalusia, que de vegades ha considerat Catalunya la «novena província andalusa» sense que aquell govern hi tingui cap competència ni ofereixi cap servei als seus «súbdits».
Els Altres Andalusos també estan enfadats amb la Fira d’Abril que se celebra a Barcelona, amb el seu organitzador, amb les entitats folklòriques que li donen suport i amb els polítics «covards» que no gosen parar els peus a un espectacle que consideren més fals que un duro sevillano, i mai més ben dit.
Els estats d’enfadament uneixen les persones, i ara sis membres d’aquests altres andalusos catalanistes i nacionalistes han escrit un llibre que porta per títol el nom de l’associació i que és una invectiva apassionada contra alguns polítics d’aquí i d’allà -inclòs Manuel Chávez, el tito Manolo- i contra els andalusistes de pandereta i fino de garrafa.
El llibre es va presentar ahir. Hi eren els autors, menys un. Precisament Bienve Moya, que era al llit amb febre. Els companys bibliogràfics d’en Bienve són Lluís Cabrera, Marta Riera, Juan Miguel Portal, Pedro Morón i Miguel Fernández. Marta Riera -autora d’un text autobiogràfic entre candorós i encès- es va declarar orgullosament xarnega i catalana perquè li dóna la gana. Morón, Portal i Fernández van coincidir a dir que sense ells no hi ha Estatut per molt que Maragall, Mas i tots els catalans «de sempre» es posin d’acord. Lluís Cabrera, ànima del Taller de Músics, és el més eixelebrat i xerraire de tots, i això és dir molt perquè cada un ho és prou. Va retreure a Mayte Martín que cantés flamenc en castellà a la Diada quan també es pot cantar en català, i entre moltíssimes altres coses va dir: «Som catalans per elecció i per erecció.» I hi va afegir: «Ho som per erecció perquè Catalunya ens fa trempar.» Coneixent Bienve Moya, ja m’ho semblava.
la crònica
MANUEL CUYÀS.
El Punt – 14-09-2005
