Comentaris a: «Cultura catalana es la que hace quien vive en Cataluña» http://www.altresandalusos.org/2007/01/29/cultura-catalana-es-la-que-hace-quien-vive-en-cataluna/ El Weblog dels Altres Andalusos Tue, 07 Feb 2012 15:50:32 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.2.1 Per: Jordi Puigdefàbregas http://www.altresandalusos.org/2007/01/29/cultura-catalana-es-la-que-hace-quien-vive-en-cataluna/comment-page-1/#comment-1576 Jordi Puigdefàbregas Thu, 19 Apr 2007 21:39:17 +0000 http://altresandalusos.org/2007/01/29/cultura-catalana-es-la-que-hace-quien-vive-en-cataluna/#comment-1576 M'agrada i trobo lògic el comentari de Jordi Aznar, es un article natural i sense complexos. Els catalans de socarrel per això sí en tenim, i personalment i trobo una raó. Per explicarme hem serveix d'exemple l'història del tauró. En un tauró que estava en una piscina i tenia molta gana se l'hi posà un troç de carn just darrera d'una pantalla de vidre. El tauró famolenc anar ràpidament a buscar-lo;però topar amb la pantalla de vidre fent-se mal al morro, després de molts intents ho va deixar estar. Llavors se l´hi presentar el troç de carn davant de la pantalla de vidre; però igualment no i va anar a buscar-lo, estava resignat. També hi ha l'exemple típic de la nena que a l´escola se l´hi fa llegir un text davant dels alumnes de la classe, encara que no s' en surti molt bé, si els companys la respecten la propera vegada agafarà més confiança, si passa el contrari se li haurà creat un trauma i cada vegada li sortirà pitjor i no tindrà cap ganes de llegir, parlar etc... en públic. Els catalans portem molts anys i també generacions plens de decepcions i desilusions desde fets mes o menys importants fins a les distintes guerres que hem patit, amb lo qual amb el pas del temps s'ha anat conformant una mena de idiosincrasia del poble català que està plena de acomplexaments que están en el incoscient col.lectiu i costen un esforç extra per poder-les superar.La majoria no pot superar-les perquè no en són conscients del problema o perquè tot i ser-ho, el incoscient els traeix cada vegada que s´ han de posar en pràctica. La societat autòctona es una societat malaltissa. Així mateix si ens traslladessim a titol individual, ens trobariem que una persona també pot sentir el mateix per diferents traumas ocasionats per els pares, familia, feina etc... , la persona te la solució de anar al psicòleg, i el psicoanalista li avivarà la cosciència dels seus problemes i potser li provocarà un canvi d'actitud; però si es tan profund i no ho aconsegueix, sempre pot anar a teràpies més agresives fent coscient l'ìnconscient i provocant una catarsi i un renèixer. El psicòleg Carl Jung coneixia molt bé els problemes que provocava el inconscient collectiu, i els psicòlegs que treballen en el mon de les costellacions familiars encara més. Es un fet constatat que conèixen molt bé, que aquesta mena de problemes en forma de trauma es poden arrossegar através de segles durant moltes generacions. Això no vol dir que ens tenim que quedar de braços plegats; però si almenys ser conscients del perquè de tot plegat. Us recomano que llegiu el llibre ( mis antepasados me duelen ) Obelisco. I ho veureu clar. M’agrada i trobo lògic el comentari de Jordi Aznar, es un article natural i sense complexos. Els catalans de socarrel per això sí en tenim, i personalment i trobo una raó. Per explicarme hem serveix d’exemple l’història del tauró.
En un tauró que estava en una piscina i tenia molta gana se l’hi posà un troç de carn just darrera d’una pantalla de vidre. El tauró famolenc anar ràpidament a buscar-lo;però topar amb la pantalla de vidre fent-se mal al morro, després de molts intents ho va deixar estar. Llavors se l´hi presentar el troç de carn davant de la pantalla de vidre; però igualment no i va anar a buscar-lo, estava resignat. També hi ha l’exemple típic de la nena que a l´escola se l´hi fa llegir un text davant dels alumnes de la classe, encara que no s’ en surti molt bé, si els companys la respecten la propera vegada agafarà més confiança, si passa el contrari se li haurà creat un trauma i cada vegada li sortirà pitjor i no tindrà cap ganes de llegir, parlar etc… en públic. Els catalans portem molts anys i també generacions plens de decepcions i desilusions desde fets mes o menys importants fins a les distintes guerres que hem patit, amb lo qual amb el pas del temps s’ha anat conformant una mena de idiosincrasia del poble català que està plena de acomplexaments que están en el incoscient col.lectiu i costen un esforç extra per poder-les superar.La majoria no pot superar-les perquè no en són conscients del problema o perquè tot i ser-ho, el incoscient els traeix cada vegada que s´ han de posar en pràctica. La societat autòctona es una societat malaltissa. Així mateix si ens traslladessim a titol individual, ens trobariem que una persona també pot sentir el mateix per diferents traumas ocasionats per els pares, familia, feina etc… , la persona te la solució de anar al psicòleg, i el psicoanalista li avivarà la cosciència dels seus problemes i potser li provocarà un canvi d’actitud; però si es tan profund i no ho aconsegueix, sempre pot anar a teràpies més agresives fent coscient l’ìnconscient i provocant una catarsi i un renèixer. El psicòleg Carl Jung coneixia molt bé els problemes que provocava el inconscient collectiu, i els psicòlegs que treballen en el mon de les costellacions familiars encara més. Es un fet constatat que conèixen molt bé, que aquesta mena de problemes en forma de trauma es poden arrossegar através de segles durant moltes generacions. Això no vol dir que ens tenim que quedar de braços plegats; però si almenys ser conscients del perquè de tot plegat. Us recomano que llegiu el llibre ( mis antepasados me duelen ) Obelisco. I ho veureu clar.

]]> Per: Jordi Aznar i Martínez http://www.altresandalusos.org/2007/01/29/cultura-catalana-es-la-que-hace-quien-vive-en-cataluna/comment-page-1/#comment-285 Jordi Aznar i Martínez Mon, 12 Feb 2007 18:34:24 +0000 http://altresandalusos.org/2007/01/29/cultura-catalana-es-la-que-hace-quien-vive-en-cataluna/#comment-285 Decir que cultura catalana és la hecha en Catalunya es como decir que Tísner desde el exilio hacia literatura mexicana, o que Muñoz Molina hace literatura norteamericana perque vive en Estados Unidos. Cultura catalana es la echa por catalanes con conciencia de serlo. Por eso las obras de Picasso no se puede considerar arte francés porque él tenia conciencia nacional española. Otra cosa es que gente que se avergüenza de su propia cultura quiera cambiar la cultura autòctona por una mezcla de culturas extranjeras. Llamar cultura catalana a la cultura andañuza hecha en Catalunya es el truco más viejo del colonialismo. Por último, ¿que no se puede obligar a aprender catalán? La primera obligación del inmigrante es aprender la lengua de su nueva tierra. No hacerlo es colonialismo. Es como si un marroquí va a vivir a Madrid i dice que no le pueden obligar a saber español. Señor Treserras, ERC no es su partido. Pásese als neolerrouxistes de Ciutadans. Se sentirá como pez en el agua Decir que cultura catalana és la hecha en Catalunya es como decir que Tísner desde el exilio hacia literatura mexicana, o que Muñoz Molina hace literatura norteamericana perque vive en Estados Unidos.

Cultura catalana es la echa por catalanes con conciencia de serlo. Por eso las obras de Picasso no se puede considerar arte francés porque él tenia conciencia nacional española.

Otra cosa es que gente que se avergüenza de su propia cultura quiera cambiar la cultura autòctona por una mezcla de culturas extranjeras.

Llamar cultura catalana a la cultura andañuza hecha en Catalunya es el truco más viejo del colonialismo.

Por último, ¿que no se puede obligar a aprender catalán? La primera obligación del inmigrante es aprender la lengua de su nueva tierra. No hacerlo es colonialismo. Es como si un marroquí va a vivir a Madrid i dice que no le pueden obligar a saber español.

Señor Treserras, ERC no es su partido. Pásese als neolerrouxistes de Ciutadans. Se sentirá como pez en el agua

]]>