Altres andalusos

Altres andalusos, o simplement altres, altres...


12.02.13 Espanya, Immigració, Integració, independència

Hi ha immigrants independentistes?

Un servidor de vostès, és membre de l’associacióAltres andalusosHo soc perquè essent fill de mare catalana i pare andalús, o sigui, un mestís, un xarnego, sento tanta inclinació cap a la cultura popular herència de ma mare, com a l’herència de mon pare. Donada aquesta situació anímica meva sentia necessitat de desemmascarar la pretensió dels dirigents de la FCAC i la seva organització,la pseudo Feriade Abril de Barcelona, que pretenien vendre aquest seu negoci com cultura andalusa, i a més, amb la pretensió que se’ls reconegués com a “representants” d’un suposat col·lectiu d’andalusos residents a Catalunya. Bé, a mi, i a uns quants mestissos combinats com ara jo, ens semblava que ni el que volia vendrela dita FCACtenia res a veure amb la cultura popular andalusa del segle XXI, ni, encara menys, ells podien usurpar la representació d’un suposat col·lectiu de ciutadans andalusos a Catalunya. Sobre aquesta segona qüestió, nosaltres argumentàvem, i argumentem, que és fals que existeixi aquesta qualitat de col·lectiu d’andalusos a Catalunya. Nosaltres criem, i creiem, que poden existir (i de fet existeixen) associacions de ciutadans d’on sigui, i que els dirigents d’aquestes entitats poden representar dels seus estrictes associats. Però no creiem, ni podem creure, que puguin existir col·lectius de persones que pel simple fet d’haver nascut en algun lloc concret, algú se n’arrogui la seva representació sense l’acord tàcit de cada una d’elles. En definitiva que en un país on les persones es guien per sistemes democràtics, tots els habitants són ciutadans d’igual categoria política, i que només se les pot representar a partir de la seva tàcita voluntat personal a través de sistemes associatius i polítics i referendades per elles mateixes. En definitiva, crèiem, i creiem, que ni ala dita Feriade Abril de Barcelona se la pot contemplar com a realització de la cultura popular andalusa (un  negoci d’oci d’entreteniment, sí que ho és) ni la dita organització que l’organitza té cap a dret a representar aquesta cultura, i, per tant, no pot exigir cap aportació econòmica d’erari públic en el seu nom. Però, la veritat és que, fins dia d’avui, els responsables de l’erari públic: Generalitat, Diputació, Ajuntament de Barcelona, no ho han vist així, i any rere any han anat engreixant les arques de la dita entitat.

Un servidor de vostès ─i col·legues d’Altres andalusos─ darrerament som cridats a fòrums on es debat la qüestió de la sobirania del poble català. I això ens satisfà.. Ara, ens escamna un mica perquè la demanda sempre, sempre, ens la solen fer perquè hi cobrim el flanc de l’”immigració”. Ho escric entre cometes perquè, també, cada vegada ens veiem obligats a respondre havent d’aclarir el mateix: «Miri nosaltres no som cap associació andalusista, ni d’immigrants.Altres andalusosestà formada per catalans d’origen andalús, però per ciutadans catalans, i la nostra posició davant la qüestió, no és pas diferent de la d’altres ciutadans catalans de qualsevol origen. Altrament ─i tot seguit preguntem nosaltres─: si per ser d’origen andalús, se’ns convoca pel nostre passat d’immigrants; vostès quan consideren que caducarà la nostra condició d’immigrant? Quan usem el català, quan ens canviem el nom al Registre civil, o quan tinguem un compte al Banc de Sabadell? Perquè la primera i la segona ja fa temps que la complim i la tercera (sense entrar en la intimitat de cadascú) segurament també». Aleshores ─i aquí continua la nostra reflexió─ des de quina òptica es parteix per considerar que un ciutadà català d’origen andalús (o d’un altre origen) ha de tenir una perspectiva diferent que la d’un altre ciutadà català, sobre el cas que ens ocupa? O és que dins la societat catalana encara queden residus d’un cert etnicisme que porta a considerar l’origen com a valor interpretatiu de la identitat?  Sí, creiem que sí. Però el que encara ens sorprèn més és que aquesta consideració, l’origen com a consideració d’identitat, no tan sols encara està instal·lada en certa part de la societat catalana, sinó que també ho està, i ben instal·lada, en la societat espanyola. I aquesta és la raó per la qual encara es creu que els dits “immigrants” a Catalunya estan cridats a actuar a mena de quinta columna de l’espanyolitat, i que quan sigui l’hora actuaran contra els interessos de la nació, nació de la qual, la catalana, en serien aliens, ja que l’origen, els hauria marcat per sempre. Greu error, creiem nosaltres: s’equivoquen els etnicistes catalans i s’equivoquen, encara més, els etnicistes espanyols: la majoria de ciutadans catalans d’origen foraster, som els més interessats en la nova nació popular catalana, la que construïm diàriament entre tots el ciutadans que avui vivim aquí. En canvi no estan interessats en aquesta nació popular, aquells ciutadans catalans (de quatre cognoms antiquíssims), l’alta burgesia, l’aristocràcia financera i classes aliades, que ja fa temps van optar per la nació espanyola, i ben bé que els hi va. A la resta, a la nació popular, la que abasta des de l’empresariat mitjà fins el manobre, i en aquesta classe ens hi trobem molts dels catalans d’origen andalús i d’altres cantons de la península, i encara d’arreu, sí que ens interessa construir la nova nació enfront de la vella nació espanyola, que ha fracassat en el seu projecte integrador.

Deixa un Comentari