RBA i LLIBRERIA BERTRAND

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

UNA MÀ DE SANTS

LES HISTÒRIES FANTÀSTIQUES D’ÀGATA,

ANTONI, CRISTÒFOL, JORDI, MEDIR I PERE

L’acte tindrà lloc dimarts 12 d‘abril a les 19.30 h

al Saló d’actes de la llibreria Bertrand, Rambla Catalunya, 37, Barcelona

Veure la presentació de l’Onze de SetembrePresentació del Llibre “Fabricar l’immigrant”

El llibre que es presenta és la nova incursió de l’entitat Altres Andalusos en l’anàlisi crítica de la qüestió nacional. S’ha comptat amb la col·laboració de més de deu professionals, entre altres, historiadors, sociòlegs, antropòlegs o filòlegs. S’han realitzat entrevistes a destacats dirigents polítics del moment (Jordi Pujol, Josep Maria Sala o Raimon Obiols, entre d’altres) i s’ha dut a terme una recerca documental de gran vàlua i que posarà, certament, sobre la taula dels actuals responsables polítics de Catalunya gran part dels errors i dels èxits, de les estratègies encertades o fallides i, sobretot, de les contradiccions palmàries entre la concepció primoridalista de la nació i la tossuda i indòcil realitat catalana. Més de dos anys de treball que han donat fruit en forma de llibre. Un llibre que es pot considerar la culminació de l’ideari polític d’Altres Andalusos.

• EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D’INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
• EXIGIM PRIORITZAR LES OBRES I SERVEIS DE MOBILITAT BASATS EN EL FERROCARRIL, EL TRAMVIA I DEMÉS SISTEMES DE TRANSPORT PÚBLIC, TANT A L’ÀREA DE BARCELONA COM AL CONJUNT DEL TERRITORI CATALÀ
• EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L’ESTAT ESPANYOL
• EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOR

Manifestació 1 de desembre de 2007

17:00 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona

Plataforma pel dret de decidir

www.decideixodecidir.cat

Tel. 935 528 954

• 12.00 – 12.00 h: Obertura de la mostra d’entitats.
• 12.00 – 15.00 h: Activitats per als infants (taller de creació de punts de llibre i de roses amb material reciclat, espectacle de titelles…)
• 17.00 – 17.10 h: Presentació i benvinguda.
• 17.10 – 17.20 h: Interpretació d’un poema de Muhammad Iqbal, el poeta d’Orient.
• 17.20 – 17.50 h: Actuació del grup Milap, amb la participació de poetes pakistanesos.
• 17.50 – 18.00 h: Lectura del manifest.
• 18.00 – 18.15 h: Actuació de la coral catalanoxinesa.
• 18.15 – 18.50 h: Espectacle del grup Tinkuna.
• 18.50 – 19.00 h: Recitació de poesia amaziga.
• 19.00 – 19.30 h: Actuació de Mònica Green.
• 19.30 – 19.40 h: Lectura del manifest, a càrrec de Mònica Green.
• 19.40 – 20.40 h: Actuació del grup Kavocheva.
• 20.40 – 21.50 h: Actuació del grup Nour.
• 21.50 – 22.00 h: Lectura del manifest.
• 22.00 – 23.00 h: Actuació del grup Immigrasons.

Plaça de Catalunya de Barcelona, 23 d’abril de 2007.

L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en castellà, en amazic i en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.

Les administracions i institucions públiques, a conseqüència d’aquesta nova realitat sociolingüística, han d’apostar per un model educatiu multilingüe, en què el català continuï com la llengua vehicular de l’ensenyament i en què es promogui el coneixement d’aquestes noves llengües que ara també són catalanes.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb què ens entenem, és la llengua comuna.

En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L’ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua pròpia del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d’origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, el rang de ciutadans.

No hem d’oblidar, però, que per accedir a la categoria de ciutadans adoptar la llengua pròpia no és suficient, sinó que també és indispensable l’adquisició dels drets socials i polítics. Amb aquests drets podrem evitar esdeveniments com els que han patit molts treballadors d’origen estranger, els quals, mancats dels drets laborals bàsics i sense garanties d’acomplir la feina amb seguretat, han perdut la vida mentre treballaven.

Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d’aquest nou espai que junts hem de crear. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, per això, és tan important que assolim els mateixos drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar o a ser votat. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l’adquisició de la ciutadania catalana.
El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L’ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d’enfrontament polític. La llengua no mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

Deixeu-nos viure en català! En nom de quin sistema o llei, o vençuts per quin estereotip, molta gent priva una altra persona de l’oportunitat d’aprendre el català? Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d’abril de 2007

Entitats signatàries del manifest: Plataforma per la Llengua, Casal Argentí a Barcelona, Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació d’Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Kavocheva (Associació Cultural de Costa d’Ivori), Associació de Treballadors i Immigrants Marroquins de Catalunya, Associació de Treballadors Pakistanesos, Asociación de Mujeres Chinas de Catalunya, Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola, Llactacarú (Asociación de Immigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación), Centro Boliviano-Catalán, Centre Cultural Camí de la Pau, Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N’Katalunya), Tamettut (Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament), Comunitat Palestina de Catalunya, Federació d’Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), El Mirador dels Immigrants, Veu pròpia, Els Altres Andalusos i la Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya.