Archive for the ‘FECAC’ Category

Economia investiga el destí del diner públic de la FECAC

diumenge, juny 18th, 2006

Francisco García Prieto, president de la FECAC, haurà de justificar les subvencions davant la Intervenció General

  • Intervenció General inicia una auditoria arran de les sospites de mala gestió detectades
    per Benestar i Família
  • La investigació afecta només els diners donats per la Generalitat

La ferum que desprenen els comptes de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) i la gestió que aquesta entitat fa de la Fira d’Abril no ha passat desapercebuda al conseller d’Economia, Antoni Castells. El seu departament, ha través de la Intervenció General, ha obert recentment una auditoria per conèixer “l’ús i el destí de les subvencions donades per la Generalitat”, segons ha explicat a l’AVUI una portaveu d’Economia.

L’auditoria s’ha posat en marxa arran de l’informe elaborat pel departament de Benestar i Família sobre la gestió de la Fira i on es va trobar indicis d’infracció administrativa o penal. És per aquest motiu que des de la conselleria es va remetre el seu informe a Economia perquè aquest departament decidís si era necessari anar més enllà en la investigació dels comptes de l’organització dirigida per Francisco García Prieto.

El departament dirigit per Castells ha obert ja un expedient sobre aquest tema i ha decidit incloure’l en el pla de control financer d’aquest exercici. És per això que ja s’ha assignat un interventor que serà l’encarregat de realitzar l’informe. La mateixa portaveu de la conselleria va explicar que “l’expedient es troba ara en la primera fase, la de recollida d’informació a la conselleria de Benestar i Família”.

L’auditoria que du a terme Intervenció General només se centrarà en els diners que la FECAC rep com a subvenció de la Generalitat. En l’edició de l’any 2005 de la Fira d’Abril des de Benestar i Família es van donar 153.089 euros, dels quals 20.646 no estan justificats i la resta “tenen una justificació dubtosa”, segons va concloure la mateixa conselleria en el seu estudi. Tot i que aquell informe apuntava que les irregularitats en la gestió de la FECAC són generals i afecten altres administracions, la llei impedeix al departament d’Economia investigar sobre el destí donat a aquests altres fons públics.

Benestar i Família no és l’únic departament de la Generalitat que ajuda econòmicament la FECAC i la Fira d’Abril. En l’edició d’aquest any, per exemple, Cultura hi ha contribuït amb 75.000 euros. Entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona hi aporten més de 200.000 euros.

“Si menteixen…”

L’informe fet per Benestar i Família, i avançat per l’AVUI el passat 31 de maig, va detectar múltiples “errors” i “irregularitats” en els números presentats per García Prieto.Un d’aquests era la doble factura presentada davant la Generalitat i la Diputació, per justificar una subvenció. Les dues factures tenen, coma única diferèn- “Si menteixen…” cia, la data d’expedició. Fonts de la Diputació van assegurar que s’havia detectat aquest fet i que s’havien demanat explicacions a la FECAC. “Ens van enviar un certificat que acredita que la doble factura és un sol concepte dividit per la meitat. Si menteixen, és una altra cosa…”, van dir les mateixes fonts.

Jordi Panyella
BARCELONA
AVUI+ 18-06-2006

Els firaires, contra García Prieto

divendres, juny 2nd, 2006

Una associació reclama una llei que reguli l’activitat del sector a Catalunya

Més de cent professionals del sector de les atraccions de fira han signat un manifest on es critiquen els mètodes utilitzats per Francisco García Prieto en l’organització de la Fira d’Abril. La recollida de signatures l’ha impulsat l’Associació per la Defensa dels Drets dels Firaires de Catalunya, la mateixa que García Prieto va desacreditar durant l’anterior edició de la Fira d’Abril titllant-la de minoritària. Una Fira on García Prieto va afirmar que “a les minories se les ha de fotre”.

El malestar contra el màxim dirigent de la FECAC i els problemes que tenen els firaires en municipis com Montcada i Reixac els va portar ahir a protagonitzar una reduïda però sorollosa protesta a la plaça de Sant Jaume. L’Associació porta reclamant des de fa temps que el govern català dugui a terme una llei que reguli el seu sector i poder acabar així amb els “abusos de que som víctimes”, va explicar Isabel Noves, presidenta de l’associació.

Noves va ser rebuda ahir pel secretari de Presidència, Ramon García-Bragado, que va escoltar les seves peticions i es va comprometre a intervenir, segons va explicar la presidenta dels firaires. L’associació també demana a l’Ajuntament de Barcelona poder-se entendre directament amb l’administració quan hi ha actes festius per pagar les taxes.

Jordi Panyella
Avui+ 02-06-2006

García Prieto dimiteix de la FECAC per tornar-s’hi a presentar

divendres, juny 2nd, 2006

El president de la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto, ha dimitit quan encara li quedaven dos anys de mandat. Però ha renunciat amb l’objectiu de tornar a presentar-se al càrrec amb una junta directiva que li sigui encara més fidel. Les eleccions seran el 10 de juliol.

“Si me n’anés ara seria una victòria per a algú, per això em torno a presentar”, va justificar García Prieto. “L’alcalde Joan Clos em va dir en la inauguració de la Fira d’Abril que el que aguanta, al final guanya i jo segueixo aquest consell”, va afegir en declaracions a aquest diari.

El president es vol envoltar de persones encara més fidels

Fonts de la FECAC van explicar que els objectius de la dimissió són ben diferents. Per un costat, renovarà la junta directiva amb gent afí enfront dels crítics que començaven a alçar la veu des de la mateixa directiva contra la gestió de García Prieto. I per un altre costat, en cas de sortir reelegit, García Prieto s’assegura ser ell mateix qui negociï el pròxim contracte amb el proveïdor en exclusiva de vi a la Fira, perquè el contracte amb la firma La Guita, amb la qual té un plet judicial, expira el 2008.

PROTESTA DELS FIRAIRES

Mentrestant, una trentena de firaires es van concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume, per exigir que sigui l’Ajuntament de Barcelona i no la FECAC qui els cobri per muntar atraccions a la fira. Amb això, els firaires volen posar punt final als “abusos” que pateixen, segons denuncie

MANUEL CABELLO
El Periódico - 02-06-2006

Un informe del govern troba irregularitats a la Fira d’Abril

dimecres, maig 31st, 2006
  • Demana a la Intervenció General que dugui a terme una auditoria dels comptes de la FECAC i la Fundació FECAC
  • El departament de Benestar i Família considera que hi ha indicis d’infracció administrativa o penal

Un informe del govern sobre l’ús dels fons públics destinats a l’edició de la Fira d’Abril de l’any 2005, al qual ha tingut accés l’AVUI, ha detectat indicis de greus irregularitats en la gestió d’aquests diners. El resultat de l’estudi, que ha dut a terme la conselleria de Benestar i Família, ha acabat damunt la taula de l’interventor general del govern, Josep Maria Portabella, amb una petició expressa: l’elaboració d’una auditoria dels comptes de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), així com de la Fundació FECAC. En la documentació tramesa des del departament de Benestar i Família al d’Economia es dóna a entendre que les auditories permetran saber si l’organització que dirigeix Francisco García Prieto ha incorregut en una infracció administrativa o penal, i actuar en conseqüència.

La tramesa de documentació al departament d’Economia porta la signatura del secretari general de Benestar i Família, Antoni Segarra, que va cessar en les seves funcions després de l’última remodelació del govern. La carta a Portabella i a Martí Carnicer, secretari general d’Economia, demanant les auditories va signada amb data del 15 de maig, quan encara no s’havia produït el relleu de la consellera Anna Simó i, en conseqüència, de la resta del seu equip. El mateix informe es va lliurar a alts càrrecs del departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació que integren la comissió institucional dedicada a vetllar pel destí dels diners públics aportats a la FECAC.

Precisament va ser en el marc de la feina d’aquesta comissió que es va gestar l’informe de Benestar i Família que ha acabat trobant “errors formals o procedimentals”. Entre aquestes irregularitats se subratlla la “falta d’un pressupost inicial on quedin justificades totes les despeses”; la falta de justificació de les subvencions aprovades, “ja que la justificació s’ha fet per entrega de documentació no pertinent i que a més no arriba a explicar el cent per cent de l’import concedit”, i la falta de rebuts bancaris que expliquin les factures pagades. La suma d’aquests factors fa concloure que “la necessitat de subvencionar l’activitat de la Fira d’Abril no queda clara, ja que no es coneix el desglossament de la totalitat dels ingressos i per tant no es pot valorar si el finançament públic és necessari per al bon desenvolupament de l’activitat o no”.

L’informe detecta una relació poc clara entre la FECAC i la Fundació FECAC, amb un traspàs de diners d’un organisme a l’altre que no es justifica i errors en les factures aportades, entre altres irregularitats.

Les xifres

20.646

euros del total de 153.089
amb què Benestar i Família va
subvencionar el 2005 la
FECAC no han estat justificats.
La justificació dels
132.000 restants és dubtosa.

48.000

euros és la diferència entre la
subvenció que en un principi
hauria d’haver rebut la FECAC
de la Diputació de Barcelona i
la que finalment va ingressar
l’any passat.

“Ens han donat poca informació”

La investigació dels comptes de la FECAC duta a terme per la conselleria de Benestar i Família ha topat amb una col·laboració escassa de l’entitat que dirigeix Francisco García Prieto. “Ens han facilitatmolt poca informació”, s’afirma textualment a l’informe. L’última petició es va fer el 2 demaig, en què se sol·licitava la documentació bancària corresponent a les factures presentades, el detall dels ingressos de la Fira del 2005, els corresponents tant a la FECAC com a la Fundació FECAC i la declaració de l’IVA d’aquell exercici. Es va obtenir la callada per resposta. L’obscurantisme dels comptes de la FECAC arriba al punt que no hi ha cap tipus de
detall de la partida més gran del capítol de despeses, que arriba a 671.248 euros. Pel que fa als ingressos, la partida més gran arriba a 735.010 euros. Quan es va demanar detalls sobre aquests ingressos es va denegar la informació argumentant que són ingressos de laFECAC i node la Fundació FECAC. De nou la confusió entre les dues entitats, que integren les mateixes persones amb elsmateixos objectius.

Dues factures bessones

  • opacitat · La documentació aportada per la FECAC per justificar les subvencions oficials és plena d’”errors”
  • duplicitat · L’organització de la Fira d’Abril va presentar dos rebuts sense numerar, pel mateix concepte i la mateixa quantitat, l’un davant la Diputació de Barcelona i l’altre a la Generalitat

Les administracions que subvencionen la Fira d’Abril són, principalment, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat, i en aquest últim cas bàsicament amb les aportacions que hi fa Benestar i Família. El sistema de finançament és diferent, segons les administracions. L’Ajuntament no dóna diners de forma directa sinó que es fa càrrec d’un conjunt de factures que li aporta la FECAC, mentre que la Diputació i Benestar i Família sí que donen uns diners que després l’organització de la Fira ha de justificar amb la presentació de les corresponents factures.

En la documentació aportada per la FECAC s’hi han detectat dues factures idèntiques, expedides per la mateixa empresa, amb la mateixa quantitat i amb l’única diferència que una porta data del 13 de maig del 2005 i l’altra del 14 de maig del 2005. Una d’aquestes factures es va presentar com a justificant de subvenció a la Diputació, i l’altra, a Benestar i Família. En cap document s’ha fet constar que les dues factures formin part de la mateixa partida desglossada en dues parts. Els documents van ser expedits per l’empresa Estructuras Casamayor, amb seu a Figueres, i a cada un factura 18.914,15 euros pel “muntatge de les carpes d’alumini amb terra de fusta per a la Fira d’Abril 2005″.

L’estudi que s’ha lliurat a la Intervenció General fa una explicació del tipus de factures que ha presentat la FECAC, de les quals diu que els “conceptes no són clars” i que a més a més contenen “descripcions genèriques i imprecises”. En base a aquestes circumstàncies s’afirma que la “manca d’identificació dels serveis que s’estan facturant fa difícil avaluar si la despesa és raonable en el marc de l’activitat, sobretot quan tampoc s’ha facilitat el pressupost total de l’activitat”.

Les factures corresponents al muntatge de les carpes no són les úniques que han aixecat sospites en els responsables de l’informe del govern. És el cas, per exemple, de l’empresa Julián Arumí, que factura quasi 50.000 euros per la instal·lació de peces de formigó utilitzades com a suport de pals elèctrics i altres estructures. A les factures s’hi consignen un total de 1.600 unitats, mentre que a la web de la Fira d’Abril s’afirma que es van fer servir 1.300 peces de formigó.

Un dels casos més flagrants és el de les factures corresponents als serveis prestats a la Fira per l’empresa Herrera 2000 en concepte de treballs d’il·luminació. A l’informe s’afirma que la “inconsistència documental fa sospitar d’aquestes justificacions de despeses”. Els conceptes descrits en aquests documents són molt genèrics i en un dels casos es consigna només que la factura 695 té com a finalitat “el pagament de la factura número 696 amb data 24/5/05″. Cap de les factures aportades té el seu corresponent document bancari que demostri que s’ha fet la transacció.

L’IVA que no se subvenciona

Si en l’apartat de les factures hi ha irregularitats, també n’hi ha en el tractament que des de la FECAC es dóna al concepte de l’IVA. En la documentació presentada davant Benestar i Família, del total de diners justificats hi ha una part de 18.267 euros que són despesa d’IVA, i la subvenció és correcta, però hi ha una altra part, de 13.152,93 euros, que no són despesa sinó IVA deduïble. A l’informe es diu que, aplicant el mateix criteri, de la despesa justificada davant la Diputació se n’han subvencionat 9.101 euros que no corresponien a despesa sinó a deduïble.

La documentació aportada pels organitzadors de la Fira d’Abril posa també al descobert com de poc clara és la relació entre la FECAC i la fundació que porta el mateix nom i que en el seu dia García Prieto ja va explicar que va néixer per poder aconseguir subvencions en un futur. Una mostra d’això és un ingrés de 120.293 euros a la Fundació provinent de la FECAC i, segons es recull en l’informe, “aquest moviment de diners entre entitats fa més difícil entendre què fa cada entitat i contribueix a enredar els comptes”. Un altre exemple d’això és la partida de 122.857 euros que consta en la memòria del 2004 de la Fundació FECAC i que té l’origen en una donació de la FECAC. Amb aquests diners es va adquirir un local a Sabadell i es la mostra més clara que tot i ser una associació sense ànim de lucre la FECAC ha tingut beneficis que li han permès finançar aquest tipus d’operacions.

Jordi Panyella

Societat
AVUI+ - 31-05-2006

FERIA DE ABRIL SIN CABALLOS PERO CON FRASES OFENSIVAS

dimarts, maig 2nd, 2006

COMUNICAT DE PREMSA

Barcelona, 2 de mayo de 2006

El pasado viernes día 28, después del encendido de bombillas del pórtico de la Feria de Abril de Catalunya, el presidente de la FECAC, ante una nutrida representación de autoridades: diputados, alcaldesas, consellers, regidoras, dirigentes de partidos políticos, y también del President de la Generalitat de Catalunya, profirió algunas frases (siguiendo su estilo habitual), descalificatorias hacia sectores críticos con el modelo de gestión que realiza la entidad organizadora del evento.

Al día siguiente un periodista remarca en su diario: “cuanto más duras son las críticas, cuantas más sombras arrojan sobre su gestión, más se rodea García Prieto de los que de verdad importan”. Y el viernes, esos que de verdad importan, sentados alrededor de las mesas preparadas para la ocasión, se deleitaron de lo lindo con el sabor jugoso de las tapas de categoría, degustando los placeres del buen vino, y dando palmas sin ritmo a los contoneos escénicos por sevillanas (sin música en directo, tomen nota) de un grupo de jóvenes ataviadas con el tradicional traje de gitana (que es la verdadera denominación a lo que ahora conocemos como vestido típico de andaluza), nos recordaron una imagen propia de los tiempos de la posguerra en Andalucía.

En pleno franquismo, allá por los años 50 y 60 del siglo pasado, en un montón de pueblos andaluces era muestra de buena armonía que de los ricos, el que más, convidara a su hacienda, después de la procesión del Corpus, al alcalde, al sacerdote, al médico, al guardia municipal, a la pareja de la guardia civil, al jefe de falange y de las jons, al somatén de turno, y como no, a los jornaleros dóciles, todos bien acompañados de sus respectivas familias, a un día de asueto, donde el alcohol de lustre, el jamón entreverado, el cabrito y borrego asados, junto a otros placeres que ofrece el campo andaluz, conformaban la pipirrana del hermanamiento y la convivencia, eso que ahora conocemos como la puesta en escena de la tan preciada “diversidad”. ¡Cómo cambian los tiempos y qué fácil es intercambiar los papeles!

Esa fue la impresión que las fotos de los diarios catalanes nos ofrecieron en su edición del pasado sábado. Las fotos fijas auguran una mala digestión cuando ya hemos traspasado la frontera del siglo XX. Recuerdos funestos servidos en el XXI en la Barcelona del Fòrum de las Culturas (pena, penita, pena… pena, pena de mi corazón).

Una parte poderosa de los que de verdad importan rindieron pleitesía “al amo y señor”, un hombre que en el momento oportuno vendió humo a precio de oro, y que aún hoy nuestros políticos se rinden a sus pies ante demandas no de carácter cultural en nombre de la veintena de entidades de “sabor andaluz” que participan en la Feria, sino como depositario en exclusiva de los sentimientos del casi un millón de desplazados, hace cuarenta años, de Andalucía a Catalunya. De nuevo la foto fija, el congelador frenando la evolución histórica, la nostalgia, la figuración desértica junto al mar de la bella. ¿Cómo es posible que los legítimos representantes políticos catalanes (los únicos que lo son por haber pasado por las urnas) necesiten “al amo de la hacienda”, le rían las gracias, se las den, y además crean que el sentido del voto de los catalanes de origen andaluz depende de una persona que desprecia públicamente a las minorías?

O hemos perdido la brújula, o el miedo, al ser libre y cada cual comprar el que necesita, se ha interiorizado a toneladas en el cuerpo de las cúpulas políticas, esas que de verdad importan, y va a ser muy difícil regenerar una situación cancerosa donde la metástasis se esparce aprisa y corriendo. Menuda “francachela” en la carpa de la FECAC el pasado viernes a costa de las minorías. Las mismas que sin su existencia mostraría una democracia poco lustrosa. Sin un escrupuloso respeto a las minorías (siempre y cuando no sean de signo violento, o atenten contra la declaración universal de los derechos humanos), la sociedad del bienestar en mal estado pierde su razón de ser.

Cuando el presidente de la FECAC, pletórico por el poder que concede el éxito, es capaz de cargarse de un solo barreno, ante la contemplación de un nutrido y selecto grupo de autoridades políticas, a uno de los pilares de la democracia, estamos permitiendo que los cimientos de la sociedad se tambaleen.

Cuando al Sr. García Prieto, en presencia de los medios de comunicación catalanes, se le calienta la boca dejando ir frases como: “las mayorías están para triunfar y para joder a las minorías”, “las minorías no representan a nadie i se’ls ha d’esclafar i se’ls ha de fotre porque son tontos”, y toda la concurrencia calla, es que a la sociedad catalana se le han apagado las bombillas, esas que de verdad importan porque dan luz.

Cuando el poder concedido al presidente de la FECAC por los que de verdad importan, permite tachar de tontos a las personas, que desde la base social y cívica critican la gestión monopolística durante diez días en el recinto ferial del Fòrum, nos estamos haciendo cómplices de la pérdida de las formas, del desprecio a la discrepancia, de eso tan preciado que conocemos como educación y civismo.

El atrevimiento, la desmesura y la falta de control del presidente de la FECAC lo traicionan: la federación cuenta con 80 entidades, de las cuales sólo 20 participan en la Feria. O sea, que en su propia organización, es la minoría la que acude a la fiesta. ¿Se trataría entonces de que las otras 60, es decir la mayoría, se dedicara a fastidiar a las que con su esfuerzo justifican el estrellato del jefe supremo?

García Prieto supo agradecer en el acto a CiU, ICV y PP su ayuda, y al PSC-PSOE su entrega. Dos de esas formaciones pertenecen a las minorías (políticas) que podrían sentirse aludidas por sus palabras en un ataque de vanidad y soberbia.

Si bien las descalificaciones de García Prieto son ilustrativas de cómo dicho señor entiende las relaciones sociales en democracia de los distintos puntos de vista que en la misma conviven, lo es más aún si cabe, el silencio sepulcral (alguno de los que importan de verdad incluso aplaudió) del coro de aduladores que dirige en Catalunya el amo de la hacienda. Una coral que ni canta ni le interesa la cultura, acaba creando una partitura de país adormecido, un territorio mortecino que ni afina ni le interesa el ritmo.

Es intolerable que nuestras autoridades institucionales y políticas no replicaran, no reprobaran unas frases ofensivas realizadas por un hombre elevado a los altares por su contribución a hacer de Catalunya “un territorio plural”. El silencio es una muy mala compañía para esos que de verdad importan, si han de callar, sin han de simular sordera y si han de reírle sosos chistes a un señor que se ha erigido (o lo han nombrado de facto) en cancerbero de las cenizas del fuego que encendió en el 1980 el PSA, en las primeras elecciones democráticas al Parlament de Catalunya después de la muerte del dictador.

De nuevo nos encontramos ante la amenaza, la misma que durante la tramitación de la Llei de Política Lingüística del año 1998 liderada por el entonces conseller de Cultura Joan Maria Pujals, y que García Prieto rechazó informando, a esos que de verdad importan, de que si aprobaban la ley, recogería un millón de firmas en contra. No contento con esa amenaza, hizo gala de su desmedida pretensión de poder prohibiendo la entrada al conseller Pujals al recinto de la Feria de Abril de aquel año (Can Zam, Santa Coloma de Gramenet). Durante aquel pulso, CiU cedió a las demandas del presidente de la FECAC, que no eran otras que el aumento de la subvención y que el conseller Pujals no era partidario de entrada. De salida, y ante la presión del president Pujol y del conseller Trias, se dio marcha atrás para contentar al amo de la hacienda, y que éste comprobara que mediante la utilización de la fuerza (nunca contrastada por las urnas) que ofrece la baraja del número de desplazados de Andalucía a Catalunya, puedes obtener prebendas, poder, éxito y complicidades.

Por todo lo expuesto nos dirigimos a los medios de comunicación, para si lo creen conveniente, den a conocer a la opinión pública lo siguiente:

  • Els altres andalusos rechazan las palabras ofensivas del Sr. García Prieto por arengar a las mayorías a que actúen en contra de las minorías. Palabras a las que se les puede calificar de xenófobas por incitar al odio entre personas.
  • Solicitamos al President de la Generalitat, Sr. Pasqual Maragall i Mira, como máxima autoridad civil presente en el acto, a que repruebe, y por lo tanto rechace, actitudes como las del presidente de la FECAC, que en nada ayudan a la convivencia y la cohesión social de Catalunya.
  • Apelamos al conjunto de la ciudadanía catalana: personas a título individual, partidos políticos, entidades de carácter social o cultural, sindicatos, organizaciones no gubernamentales, colectivos o minorías que se hayan podido sentir aludidos, asociaciones de vecinos, agrupaciones de sabor andaluz federadas o no a la FECAC, etc., a que hagan público su malestar ante unas declaraciones desafortunadas, hirientes y de marcado acento antidemocrático.
  • Proponemos la constitución de una plataforma que actuaría bajo el nombre de “els altres”, es decir, las minorías, para actuar conjuntamente a favor de los valores democráticos, la cultura del sosegado diálogo y el rechazo unánime a cualquier desliz de tinte xenófobo o racista.
  • Anunciamos que la asociación Els altres andalusos está valorando la posibilidad de ejercer acciones legales en el caso de que las palabras del presidente de la FECAC pudieran atentar contra los derechos de las minorías, ya que nuestra entidad se enmarca en el pensamiento hoy minoritario en el seno de la sociedad catalana, en tanto y cuanto no comparte los postulados de la mayoría en el análisis del hecho migratorio andaluz.
  • Las minorías fueron denigradas el pasado viernes en terrenos del Fòrum, el que fue de las Culturas, donde junto al encendido de bombillas portadoras de luz al real de la feria, aparecieron sombras en la oscuridad, las mismas que rodean, no a las entidades de carácter andaluz, pero sí a la FECAC, responsable de un acontecimiento donde se mueve una ingente cantidad de dinero que pertenece a la mayoría, y que usufructúa una minoría, la misma que controla la federación y la fundación que le ofrece cobertura.

    ASSOCIACIÓ ELS ALTRES ANDALUSOS

    Lluís Cabrera Sánchez
    Presidente