¿Hem de creure’ns que podem aconseguir la meta del sobiranisme sense comptar amb una part de la població catalana de dret que, ara com ara, no té el català com la seva llengua principal d’ús (i pròpia)? Sé, d’entrada, que aquest article podrà anguniejar i fins molestar per inoportú. Demano disculpes i comprensió, però no [...]

Paco Candel, amb el seu llibre Els altres catalans, obrí la veda sobre la qüestió: la problemàtica d’aquells homes i dones que en cerca d’una vida millor arribaren amb els seus fatos a les estacions de les ciutats catalanes. A ell, doncs, devem, en gran manera, l’inici del debat sobre els valors de la immigració a Catalunya, un debat que amb els anys ha fructificat en l’ingent material de què es disposa avui, un debat que s’ha estès per tots els camps possibles, des de la sociologia a la política, des de la innocent –o malintencionada– tertúlia de cafè a la controvèrsia nacionalista. Catalunya i la seva gent, el país al qual va servir Paco Candel amb les opinions i un treball infatigable –també el literari–, deuen a aquest valencià del Racó d’Ademús, un home que presumia dels seus orígens, geogràfics i de classe, pels quals va portar una bandera sota la qual volia acollir els sectors més desfavorits de la societat, els emigrants, els d’ahir i els d’avui, els de sempre… Catalunya i la seva societat, dèiem, deuen a Candel un sentit reconeixement públic que s’hauria de plasmar, entre altres coses, en la reedició i divulgació dels seus treballs, de les seves reflexions, les quals han guiat, en alguns moments, l’esdevenir social i polític del país.

Nosaltres, homes i dones que com ell participem dels mateixos signes: antics emigrants o fills d’immigrants, però amb voluntat d’esdevenir solidaris amb la societat actual en què ens desenvolupem com a individus, la catalana, vam trobar en el títol del seu llibre més conegut, Els altres catalans, la inspiració per donar-nos un nom genèric, un nom que volia complementar, passats els anys, el seu primer treball, i més que «altres andalusos» caldria llegir «altres immigrats».

Catalunya està avui en condicions de poder oferir als futurs ciutadans catalans allò que va poder oferir el segle passat? Permetrà als nous arribats actuals seguir el mateix procés?

Per damunt, i potser malgrat, totes les teoritzacions sobre el dret a la independència dels pobles suposadament supeditats a un altre poble, o a un estat, la consideració sobre la necessitat d’independència d’aquests neix del qüestionament de la dependència en què es troben, o si més no, en què perceben que es troben. Per què la dependència?, es poden preguntar alguns individus d’aquests pobles supeditats. La pregunta no és excepcional, ni és gratuïta; la pregunta pot néixer dels inconvenients causats, o que es perceben que causa, la dependència. Per què la dependència? és lògic preguntar-se, quan un experimenta que aquesta causa inconvenients. Si alguna ànima pusil·lànime creu que la formulació pertinent fóra «per què la unitat, o la unió?» Responc que, quan la suposada unió o unitat pot causar inconvenients, és pertinent interrogar-se sobre el perquè d’aquesta unió o unitat. I si es vol introduir l’assumpte de la solidaritat, un pot respondre que la solidaritat pot exercir-se des de dins, o bé des de fora estant. La solidaritat no implica la unió universal, precisament perquè sobre l’altar de la crida a la unió universal, i potser ara en el de la mundialització, també s’han sacrificat gran quantitat de llibertats i vides humanes…

Com se li pot ocórrer a ningú que pretengui la independència d’un poble acusar de trair Catalunya unes classes treballadores que van arribar buscant una millor vida i van haver de guanyar-se-la amb el seu sol esforç personal…

Veure article complet

Publicat al diari El Punt 30/10/2007

Bienve Moya

Proposen una nova norma que faciliti l’accés als drets de ciutadania La Federació de Col·lectius d’immigrants de Catalunya (FCIC) torna, després de cinc anys d’inactivitat, amb una proposta: eliminar la llei d’estrangeria i substituir-la per la llei d’accés a la nacionalitat. Formada per 21 entitats, la FCIC pretén ser «la veu independent dels immigrats», segons [...]